La República Pneumática, de Jaume Valor Montero

Potser pel fet de combinar el gènere fantàstic amb el meu període històric preferit, o perquè Jaume Valor Montero ha sabut captivar amb aquesta aventura que transcorre en una línia temporal diferent a la nostra, la veritat és que he gaudit molt llegint aquesta novel·la a mig camí de la ucronia i el steampunk, pel que avançament que el meu ressenya serà positiva.


Portada de l'ed. espanyola de Fantascy
La República Pneumàtica part d'uns fets històricament alternatius, amb el desenvolupament de la tecnologia pneumàtica, basada en la força del vapor, a partir del descobriment d'Heró d'Alexandria (segle I d. C). En realitat serà l'emperador Claudi (1 d'agost, 10 a. C. - 13 d'octubre, 54 d. C.) qui sàpiga apreciar les possibilitats d'aquesta tecnologia i es dedicarà a promoure-la, anticipant en més d'un mil·lenni i mig la revolució industrial; mentre que al mateix temps decideix renunciar al seu mandat tornant a un sistema consular semblant als temps de Julio César.

Aquesta revolució industrial i econòmica que transforma l'Imperi Romà es produeix d'una manera peculiar. No hi ha un Adam Smith, encara que sí hi ha alguna cosa semblant a una ètica protestant de la mà del Pontifex de l'imperi, dedicat a salvaguardar i difondre els valors pneumàtics, i en la pràctica un poder fàctic que rivalitza amb el mateix cònsol. Jaume Valor descriu, al meu entendre de forma molt plausible, una revolució industrial a la romana, respectant i actualitzant quan convé molts trets d'aquesta societat, i al seu torn, no es priva de mostrar-nos les desigualtats i tensions que aquests canvis produeixen. Per descomptat, un cop passat això pot semblar fàcil però jo crec que l'autor el porta a terme d'una manera molt encertada.


No puc resistir-me a comentar un parell d'aspectes d'aquesta fascinant ambientació històricament alternativa. En primer lloc, la superioritat tecnològica de l'imperi envers els seus veïns, que ha conduït a la crida Pax Pneumatica, encara que l'autor insinua que la situació no és tan estable com sembla. En segon lloc, que la figura d'un tal Yeshua el Galileu no tindrà cap rellevància (el mateix pontificat pneumàtic aconseguirà reprimir aquest cristianisme incipient), al contrari del que ha passat en la nostra línia temporal.

Però no hem d'oblidar que La República Pneumática és sobretot una novel·la d'aventures, que comença amb el viatge en una caravana de vapor del jove Marcus Novus des Caesaraugusta (actual Saragossa) fins a la capital de l'Hispània del segle II, Barcinomagna. El seu pare, qui acaba de ser empresonat, li confia una delicada tasca però quan arriba a Barcinomagna, Marcus aviat s'adonarà que la missió encomanada no és tan senzilla i haurà d'aprendre a sobreviure en una ciutat plena de violència, misèria i corrupció.

Al principi de la novel·la em va desconcertar una mica l'evolució d'aquest personatge, derivant cap a una trama que no sabies molt bé on et podia portar, encara que després l'autor ho resol correctament, crec jo. A efectes d'aquesta ressenya, podríem dir que en una part de la novel·la predomina la ucronia, en la qual es descriuen les tribulacions del jove protagonista mentre se'ns proporcionen detalls de la gran urbs de Barcinomagna, i en general molts aspectes de l'Imperi Romà imaginat per l'autor. Referent a això, cal dir que es nota que Jaume Valor és arquitecte.

Aquesta part m'ha recordat L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón, en què un jove superat per les circumstàncies corre aventures i desventures a la mateixa ciutat, en aquest cas la Barcelona de la postguerra, plena de secrets i llocs tenebrosos. Després, la novel·la que ens ocupa es converteix en una intriga a l'estil steampunk, de passada se'ns mostraran les meravelles tecnològiques de l'època.

En conjunt considero que és una obra molt original. Roma Eterna del gran Robert Silverberg (que no he llegit) imagina un Imperi Romà que perdura fins als nostres dies. Ara bé, em sembla que l'únic punt en comú entre les dues és que el cristianisme no ha prosperat. Si és cert el que he llegit de la novel·la de Silverberg, la que aquí tractem no té res a envejar-li.


Portada de l'edició catalana (Cruïlla)
Un aspecte que destacaria és la facilitat de lectura. En el fons es tracta d'una novel·la d'aventures escrita sobretot per entretenir, encara que l'autor no es priva del continu ús de vocables en llatí, la qual cosa aconsegueix enriquir l'experiència lectora i al mateix temps aporta versemblança en el món que ens recrea. Tot això m'ha fet recordar la meva època d'estudiant (confesso que llavors no veia el llatí amb els mateixos ulls que ara). Així, els personatges es mostren amb els seus títols llatins (Pontifex, Pretor securitatis) i també els topònims apareixen amb els seus noms originals: el Mons Iovis (actual Montjuïc), la Ampliatio (una mena d'Eixample que en la novel·la s'urbanitza a partir de les divisions agrícoles), etc.

A més assenyalar que s'ha discutit sobre si es tracta d'una novel·la juvenil. En puritat considero que no ho és. No obstant això, és cert que en algun moment dóna la impressió que el mateix autor no es pren del tot seriosament la seva aventura. Per exemple amb l'ús tendenciós respecte dels noms d'alguns personatges, com ara el jove Marcus Novus, el valent Caius Verus o Pretor monetae, que es diu Decimus nummus (nummus també significa moneda en llatí). També és el cas del personatge Hoc, una mena de ninot mecànic (millor dit, pneumàtic) que acompanya el jove Marcus en les seves aventures i que si bé al principi dóna joc, després passa a un segon pla; tot i que és possible que l'autor s'estigui guardant un as a la màniga per a les dues continuacions ja anunciades.

http://www.barcelona-robot.com/es
El cronista treballant a tot vapor en la trilogia
En fi, aquesta primera part de la República Pneumática, subtitulada com a Dansa de serps, és una lectura que recomano per a tots els amants del fantàstic i de les novel·les d'aventures en general.

El cronista treballant a tot vapor en la trilogia