Projecte Mart, de L.J. Salart

Ara toca ressenya exprés. Fa poc vaig acabar aquesta novel·la que en principi no tenia previst fer comentaris (camino embolicat en una interminable traducció d'una entrada anterior) però és que crec que l'hi dec a agraïment a L.J. Salart perquè el seu Projecte Mart m'ha proporcionat bons moments i, el que és més important, m'ha fet pensar.

La novel·la ens parla dels esdeveniments que succeeixen abans i després de l'any en què la joveneta Usha Leber respira per primer cop l'aire de Mart, de forma oficial. És una història coral, composta per diversos relats relacionats entre ells, i ens és explicada en boca de cada protagonista, segons el temps que li ha tocat viure.

Així, el primer relat, en què se'ns explica com Usha Leber respira per primer cop l'aire de Mart, de forma oficial ja ens indica que la referència és artificiosa, buscant la solemnitat d'un acte que en realitat ja s'ha convertit en una cosa quotidiana. L'autoritat competent del planeta Terra ha escollit una data perquè Ai! les coses s'han de fer oficialment, i això ja ens anticipa un dels temes recurrents del llibre, que les intencions i la realitat resultant acostumen a ser coses molt diferents.



El dia en què Usha Leber respira per primer cop l'aire de Mart, de manera oficial també li serveix d'excusa a l'autor per explicar-nos, en salts cada vegada més allunyats en el temps, com les ones d'un bassal, l'esdevenir de la humanitat: els esdeveniments que conduiran fins a aquesta data i els que succeiran després; els perills que afrontarà la humanitat en la seva primera conquesta de l'espai i les meravelles tecnològiques que podrà tenir al seu abast però sempre, interferint, estarà una naturalesa humana que per la seva pròpia definició és conflictiva.

Els diferents relats formen un mosaic sobre l'epopeia humana a Mart, des de la gestació del projecte més ambiciós de la humanitat que és la terraformació del planeta vermell fins ... haureu de llegir-lo, és clar, no ho puc explicar aquí. Els relats s'entrellacen entre ells d'una manera que considero està ben pensada: l'excusa pot ser pel parentiu entre alguns dels personatges o bé determinat esdeveniment o tecnologia que té conseqüències uns capítols més endavant.

Com literatura d'idees és impecable: és una combinació original que aporta alguna cosa nova i diferent al que s'ha vist abans. El nivell de coneixement de la ciència i la tecnologia per l'autor és limitat (no em malinterpreteu, el meu segurament ho és més) però no és una novel·la de tecnomaravillas, encara que algunes hi ha, sinó una novel·la sobre el gènere humà, del seu esperit per explorar noves fronteres (freqüentment per necessitat, no hi ha una altra) i també de la seva imperfecció; perquè allà on van homes i dones es porten la seva política amb si: lluites pel poder, visions contraposades de la societat, mentides i enganys, picabaralles i guerres ... Sent estrictes no es pot considerar una novel·la hard, en el sentit que no es tracta de especulacions científiques rigoroses, però sí que pot afirmar-se que ho és per la serietat amb què aborda els problemes humans.

Les històries de L.J. Salart recorden -com no- a les Crónicas Marcianas de Ray Bradbury, tant per l'estructura de l'obra com per alguns dels temes tractats; però el plantejament de l'autor és molt diferent, i a la seva manera també és brillant m'atreviria a dir. A més, la novel·la està plena de petits homenatges als clàssics de la ciència ficció -asumo que se m'han escapat uns quants-, particularment a l'obra d'Isaac Asimov i també a la sèrie de televisió Star Trek.

Com podeu veure Mart és, doncs, un pretext per donar un sentit, una finalitat per a tota la humanitat, però també ho és per als mateixos lectors, per així mostrar-nos uns quants mil·lennis de temps humà; un insignificant lapse en temps galàctic, en què l'espècie humana encararà les vicissituds que acostuma a tenir la nostra tumultuosa història, amb petites illes d'estabilitat i progrés com la que ara estem vivint. Però la ciència ficció de L.J. Salart és optimista per mostrar-nos com la tecnologia i aquest projecte aglutinador -la esperança del primer pas a les estrelles- serà beneficiós per a la humanitat. Des del punt de vista, la novel·la és més utopia que distopia.

No conec personalment a L.J. Salart, encara que és paisà meu. Hem parlat de la manera habitual avui dia: per Internet. Potser algun dia puguem entaular una conversa mitjançant la meravellosa comunicació quàntica que descriu en la seva novel·la però de moment li he preguntat via Twitter (podeu trobar-lo com @LJSalart) sobre aquesta novel·la i els seus projectes més enllà de Mart: per a l'any que ve, una selecció de contes de terror i una nova novel·la de ciència ficció ambientada en un futur pròxim. Si voleu conèixer més sobre l'autor i els seus projectes podeu visitar el seu blog, del qual ha sorgit originalment aquest llibre.


En resum, Projecte Mart no deixa de ser un primer treball, encara que com explicava fa poc un llibre com aquest en altres latituds podria ser una bomba, pel·lícula inclosa. Per descomptat, això depèn de moltes variables, però del que estic segur que m'agradaria veure més projectes com aquest.