Una cosa porta a l'altra, Pau Varela també és escriptor i recentment ha publicat una space opera titulada L'etern retorn que tinc pendent a la pila de lectura. Però l'altre dia Anxo, del bloc Canal nostàlgia comentava que li va encantar una altra novel·la de Pau, de la qual jo no sabia res i que és la que aquí ens ocupa. I la veritat és que em venia de gust una novel·la d'invasions extraterrestres, un dels meus temes preferits del gènere. Bé, si us he de ser sincer meus temes preferits de la ciència ficció vénen a ser TOTS; però, anem, que ara em venia de gust una cosa així.Al gra. Pandora desperta és una novel·la curta que es llegeix en una tarda (173 pàgines), que tracta d'una invasió extraterrestre a Barcelona. Així doncs, la proximitat és una de les bases de novel·la. No només perquè l'acció se situa en una ciutat que segurament molts de vosaltres coneixereu, sinó perquè el protagonista és un anodí jove, diguem que una mica (una mica bastant) nerd; que a més viu a casa dels pares, sense ofici ni benefici, i que és el que avui en dia a la premsa es diu un ni-ni (ni estudis ni treball). En altres paraules, que de seguida ens resultarà simpàtic.
Aquest jove veurà que de la nit al dia perd el contacte amb el món exterior, és a dir es queda sense Internet, sense telèfon i sense televisió; i no només això, també sense electricitat, sense proveïment d'aigua ni menjar, ni ... Totes aquestes coses imprescindibles per sobreviure i que en el nostre Primer Món donem per fet que sempre les tindrem a la nostra disposició de manera barata.
A més, per si fos poc, els ETs es dediquen a donar-nos caça com colomins. I com és normal una catàstrofe d'aquest tipus sol treure el pitjor de la gent:
Tota la ciutat és plena de monstres, però no tots els monstres provenen de l'espai exterior. Amb el temps he acabat odiant la humanitat gairebé tant com odio els alienígenes que ens han empès a un estat de barbàrie total. Solíem ser una societat civilitzada, però tot era pura façana.
Doncs d'això tracta Pandora desperta. Com veieu en principi és un tema gastat, i en aquests casos depèn com l'autor sàpiga tractar el tema. I considero que Pau Varela ho fa francament bé, i més considerant que és la seva primera novel·la. Excel·lent amb la psicologia del personatge protagonista, un ésser absolutament superat per les circumstàncies i l'única meta és poder sobreviure fins al dia següent, i una bona ambientació del paisatge desolador d'una Ciutat Comtal en ruïnes. Per descomptat la novel·la ens explica més coses que no puc revelar aquí.
Us deixo una altra perla, quan el protagonista es pregunta si el desastre succeeix només a nivell local o si tot el planeta està en la mateixa situació:
No seria meravellós que Barcelona fos l'epicentre de l'Apocalipsi?
Què millor llegat que aquest podria existir per una ciutat cosmopolita?
Pandora desperta us semblarà una novel·la més o menys innovadora segons el vostre bagatge com a lectors de ciència ficció, però per a mi és innegable que el tema està ben tractat. A més, un pot plantejar-se el paral·lelisme d'alguna de les situacions de guerra de les que avui dia pateix el nostre planeta, en què et cauen les bombes sense saber ni qui te les mana ni per què ho fa.
L'any passat vaig ressenyar al blog La cinquena onada, de Rick Yancey, amb la qual Pandora desperta té alguns punts en comú. Tot i la coincidència argumental és evident que les dues han estat escrites independentment i que els paral·lelismes es deuen més als llocs comuns del subgènere d'invasions extraterrestres (variant alba verd) que a una altra cosa. I ja sé que queda lleig comparar, però considero que la novel·la Pandora desperta està millor escrita. D'altra banda, La cinquena onada es considera una novel·la per a adolescents (el que es coneix com una Young Adult) mentre que la de Pau entenc que va dirigida a un públic adult. Potser és només un matís: els protagonistes són joves en tots dos casos, però en la novel·la de Pau no hi ha lloc per a sentimentalismes.
 |
| El autor i les seves dos filles |
I ja està, com deia abans una cosa porta a l'altra. Si heu arribat al final d'aquesta ressenya, us convido a visitar el bloc de L'astronauta impossible i conèixer alguna de les seves -de moment- poques publicacions, entre altres coses. En altres paraules, el que també volia transmetre aquí és que si us agrada el gènere fantàstic no deixeu de implicar-vos i de participar si arriba el cas. Descobrireu coses interessants que d'una altra manera us perdries, com Pandora desperta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario